Tècnicament, no. No estem sols. Però atenció, només si ho mirem amb el punt de vista de nombre d’éssers dintre d’una mateixa espècie, on nosaltres estaríem dintre de l’espècie humana. Però estem molt més sols que altres especies si ens comparem, per exemple, amb alguna especie microbiana o alguna vegetal. I tampoc sabem si estem sols dintre de l’univers, cosa força preocupant des del meu punt de vista.
Però si passem de ser científics i ens ho mirem des del punt de vista més filosòfic, penso, sincerament, que un mai està sol si ell no ho vol. I aquí m’agradaria fer servir un exemple molt visual que ens va dir un nostre professor a principi de curs i que representa d’una manera senzilla les relacions de les persones al llarg de la seva vida. La vida de cadascú comença en un petit cercle on només hi és ell i els seus pares. Es va creixent i comences a conèixer els primers amics i algun germà/germana. A primària coneixes molta més gent com tu i t’acabes fent-te amic d’uns quants. Comences a conèixer alguns adults a part dels teus familiars, comences l’educació secundaria i torna a haver-hi un munt de gent nova i diferent,… Així successivament. Aquest exemple seria la base de l’afirmació que he fet abans que un mai està sol si ell no ho vol.
Una altra cosa és que no vulguis estar acompanyat. Si ets una persona semblant al pare del text 2 això ja és una altra cosa. Una persona amb aquell caràcter sí que es pot acabar quedant sol, o perquè s’acaba autoexcloent del seu entorn d’amistats o perquè tothom s’aparta d’ell perquè té aquesta mena de caràcter.
En resum jo penso que no ho estem pas de sols ni a nivell científic ni a nivell filosòfic. Però sempre amb una condició que acaba determinant si estaràs sol o no: tu sempre decideixes el teu futur si vols estar sol ho estaràs, si no, segurament no.
Martí Juanola Ametller
3r ESO B/ FLEX +
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada