Pensaments
Allà a dalt d’un turó, al costat del meu petit poble natal, hi era jo sense fer res, només pensant. Era un dia trist i fosc. Mirava els núvols de pluja, que d’un moment a l’altre esclatarien, reflectits a l’aigua tèrbola d’aquell dipòsit oxidat i abandonat. Aquell era el meu lloc preferit del poble, tenia unes vistes increïbles i no hi passava ningú, cosa que aconseguia que fos el lloc més tranquil. No estava gaire content, no, però tampoc no estava trist, més aviat nerviós i inquiet. Haver d'abandonar aquella tranquil·litat, aquelles amistats, aquells llocs... -Tant de bo em pogués quedar- m'anava repetint. Hauria d'anar a una ciutat plena de gent, frenètica i boirosa, però no de boira, sinó de fum. Potser no tornaria mai... Potser hauria d'anar encara més lluny... El meu cap era ple de pensaments i d'inquietuds.
Martí Juanola Ametller
3r ESO B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada